Les dues últimes setmanes havia estat entrenant força bé amb un volum important de kms de bici i de cursa a peu, amb bones sensacions i sense massa molèsties. Però les coses es van començar desviar quan dimecres passat després de fer 30km rodant suau amb la bici vaig començar a desmontar la bici per ficar-la a la maleta. Vaig tenir un problema amb un pedal i vaig fer molta força en algunes posicions incòmodes. Em va començar a fer mal la zona lumbar però no li vaig donar massa importància. L'endemà al matí vaig trotar 20' i el dolor es va incrementar després de fer estiraments. A la tarda la Paula em va fer un massatge i vaig començar a prendre medicaments. Divendres vaig agafar l'avió cap a Frankfurt-Hahn amb un dolor molt intens sense gairebé poder moure les maletes. A l'arribar a Wiesbaden vaig anar a veure un Osteopata a l'Expo de l'Ironman em va posar un taiping i em va aconsellar
que no comences la cursa. Jo no vaig perdre l'esperança i li vaig dir que l'endemà provaria d'anar en bici i després decidiria. Però ni tan sols això vaig poder fer, dissabte em feia tant de mal l'esquena que em costava fins i tot caminar 500m.
La meva esquena el divendres:
Dissabte a la tarda vaig millorar una mica però no prou per córrer. Vaig acompanyar en Pau a fer el Check-in de la bici i jo ni tan sols la vaig treure la meva de la maleta. Estava força desanimat i no em creia que pugués tenir tanta mala sort. Estic operat d'hèrnia discal i pateixo dos o tres lumbàlgies a l'any però ja es mala sort que em coincideixi amb la prova més important de la temporada.
Desanimat al costat del box:
Tot i la desgràcia el diumenge vaig anar a veure en Pau com corria, i realment va pagar la pena, per l'organització, pels voluntaris, pels espectadors, per la ciutat, per l'esperit de la prova, i perquè en Pau va fer una cursa gairebé perfecte. El dia abans li vaig dir que faria 4h45' i no em vaig equivocar de gaire va fer 4h42'. Va quedar 7è del seu grup d'edat i 35 de la general d'un total de 3000 atltetes. MOLTES FELICITATS PAU!!!
Ara intentaré recuperar-me ràpid i bé de la lumbàlgia per intentar fer algun triatló aquest setembre i no perdre la il.lusió per la propera cita important del circuit Ironman, Zurich 2010.
Gràcies a la Paula el fet de no poder córrer no va ser tan dur, ja que em va estar cuidant i animant tots els dies que vam estar a Alemanya. Wiesbaden queda pendent per un altre any, segur que tornaré i l'acabaré!






